Bio

2015 | LLIBRET_catalaÌ-01

L’1 de Novembre de 2015 surt al carrer “DEBUT EN CLAU DE JAZZ”.

Debut en clau de Jazz surt a la venda el dia 1 de Novembre de 2015 i està disponible a totes les plataformes digitals i a la botiga de la web.

Amb la publicació del nou treball “Debut en clau de Jazz” Tito Dorca ret homenatge als grans del Jazz com GEORGE GERSHWIN, ARTHUR HAMILTON o RICHARD RODGERS i LORENZ HART entre altres, amb la seva particular i dolça veu interpretant temes com MY FUNNY VALENTINE, IT HAD TO BE YOU o COME RAIN OR COME SHINE. El cantant ha trigat quasi tres anys en publicar el seu segon treball per què buscava l’excel·lència de la música i un acurat treball amb la veu. Ho ha aconseguit. Debut en clau de Jazz és un prodigi de senzillesa, fidelitat de les versions i d’un sentiment insuperable.

Toni Pujol al contrabaix, Ruben Berengena a la bateria, Raúl Marc al piano i Cesc Adroher a la guitarra han participat en aquesta gravació irrepetible. El resultat d’aquest treball és un interessant camí cap a l’elaboració d’un llenguatge propi i molt particular en el món del Jazz gironí.

Es fan diferents concerts per presentar el CD.

El dia 6 de Novembre de 2015 es presenta el CD al sindicat de Serinyà. Veure enllaços del concert.

2013 |2013-Tancat-a-lEstudi-per-el-nou-projecte-debut

Em tanco a l’estudi planejant el meu segon projecte “DEBUT”. Debut em porta de cul. Els músics inicials no em funcionen com jo voldria. Faig una selecció de peces que després canvio i torno a canviar. Torno a entrar a l’estudi per enregistrar per segon cop i tampoc m’agrada el que queda. Al final compto amb els millors de la comarca i m’ajuden a que el meu projecte prengui la forma que desitjo i que estava buscant.

Combino tot aquest aldarull de peces – músics i estudi amb la meva formació de veu amb la meva amiga i professora estimada, la mezzosoprano Titon Frauca. Quina paciència té amb mi. Faig visites a una famosa foniatra de Barcelona per què analitza què hi ha a la meva veu i començo un procés de tractament foniatra amb exercicis vocals. Finalment Debut pren el nom de “Debut en clau de Jazz” que surt al carrer al 2015.

2012 | Imprimir

Es presenta el CD “Son Son” a l’auditori de Banyoles amb les entrades exhaurides el dia 29 de setembre coincidint amb Sant Miquel.

Del Cd se’n editen diferents formats: “Cantem amb els nens”; una selecció de les peces infantils, “En Concert – En directe des de l’Auditori” enregistrament del Concert en format DVD, “En Directe” enregistrament del Concert en format físic i en format digital.

2012 |impremta CD.indd

El dia 11 de Setembre de 2012 apareix al mercat el nou CD “Son Son”.

2011 |MIQUEL-I-TITO

Apartat de la música durant 18 anys (1993 – 2011) amb l’arribada del nostre fill Miquel vaig començar a cantar-li tot tipus de cançons. Cançons per dormir-lo, cançons per jugar, … el vàrem envoltar de música. Així que el setembre de 2011 vam decidir enregistrar totes aquestes cançons que li havíem anat cantant i que havien format part del nostre dia a dia. Va sortir “Son Son” el meu primer CD.

2006 |medisonsquaregarden

Recordeu el somni que  tenia l’any 1980?; poder veure en directe a la Barbra Streisand?; doncs bé. El meu somni es compleix el 13 d’octubre del 2006. Vaig viatjar fins a Nova York al Madison Square Garden i contemplar a la meva estimada Streisand des de la primera fila.

2002 |2002-Albert-i-Martiria

Conec al meu inseparable company, en Martirià, i junts construïm pas a pas el nostre futur.

1993 |bio15

Apartat de la música, però no dels escenaris. Aquí a l’escenari d’una famosa discoteca de la província a la festa privada de la Fedra. Una “madame” propietària d’un Club de carretera de luxe. Amb la meva estimada Nidia, Paolo i Carmen.

1993 |bio14

Vaig perdre molt de pes. Només cal fixar-se en les fotografies del 1987 amb aquesta. Exacatament 40 kg!!!

1993 |bio13

En aquesta fotografia anem disfressats de bruixes. La Isabel; una gran amiga, jo al mig i la Sílvia. Ja us podeu imaginar com va acabar la festa.

1991 |bio12b

…després de molts anys adorant Barbra, el mes de Juny del 91 trobo el seu estel al passeig de la fama de Hollywood.

1987 |bio12

…i un altre. Aquest a les Bernardes de Salt.Vaig deixar l’església per motiu diversos. Sobretot per què hi havia una sèrie de prohibicions que em retallaven la meva llibertat. Així que volia veure què hi havia a fora i vaig decidir esbrinar-ho.

1987 |bio11

Un concert de música Gospel.

1986 |bio10

El Maig d’aquest any, em va tocar fer la “mili”. Per sort vaig estar prop de casa. A Sant Climent. Com no podia ser d’una altra manera, vaig estar a la banda de gaiters. Recordeu que us he explicat que la meva mare va decidir posar-me Robert?… doncs bé. Aquí, abans d’anar al servei militar em vaig assabentar que el meu verdader nom era Albert ¡¡¡ # AKLSN POSDF NALSK ÑL# …. por “Dios”.

1984 | bio09

Assejant amb el meu estimat amic Dennis Swick a casa seva al carrer Doctor Ferran de Salt. El Gospel també ha marcat el meu estil musical fins avui dia.

1984 |bio08

També al mateix any, el dia 11 de Setembre vaig convertir-me al Protestantisme. Creença que he mantingut fins avui dia. Puc dir que sóc creient. El primer que em va atraure d’aquest reduït grup de persones que es reunien en un Local del Carrer Àngel Guimerà de Salt va ser la música Gospel. A partir d’aquest moment vaig començar a interpretar Gospel arreu de les esglésies de la província de Girona. En aquesta fotografia hi ha el meu estimat Dennis Swick avui ja és fora amb el Pare. També hi ha en Ramón, un vell adorable.

1984 | bio07

L’any 1984 vaig interpretar els Pastorets al Panxut, l’actual Teatre de Salt, interpretant en Rovelló. Va ser una gran festa i una gran experiència i la meva única incursió teatral.

1980 |bio06

Malgrat la meva orientació, em vaig enamorar de Barbra Streisand. Ràpidament entenc que no m’enamoro d’ella tant com de la seva veu. Ella és qui influencia la meva carrera musical en tot moment. La meva gran il·lusió era poder-la veure en directe algun dia. El Disc Guilty, que el tinc com un tresor, me’l va regalar el meu avi Sebastià. Gràcies avi!!!

Durant molts d’anys vaig estar enganxat a les faldilles de la meva mare; cosa que tornaria repetir. Durant aquesta època no recordo sortir amb amics. Només de tant en tant anava al cinema de Salt; el cine Núria, a jugar per les placetes del poble; la plaça dels peixos on avui dia no en queda ni l’aigua o a casa d’algun veí per veure els avorrits partits de futbol de les tardes de diumenge.

Vaig ser Llop i Rànger del moviment escolta de Sant Cugat de Salt, fins que la mort d’una meva monitora, la Mª Angels, va fer que en sortís.

1978 | bio05

La complicitat entre la meva germana i jo creixia cada dia. Sort del seu incosncient recolzament doncs jo entrava aquí dins la meva adolescència on fermo els meus valors, conviccions i orientacions.

1973 |bio04

La meva germana Eva va arribar al món el 3 de Febrer del 1973. El fet de portar-nos set anys de diferència feia que els nostres jocs fossin diferents i per tant no vaig poder compartir gaire la meva infància amb ella. Malgrat aquesta diferència la nostra relació era molt estreta. La meva estimada Eva va girar una pàgina molt important del llibre de la meva infantesa.Als set anys vaig entrar al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona per cursar estudis de piano. Ho vaig fer conduït per la meva estimada professora particular, Rosa Padrés i influenciat per l’afició a la música de la meva mare i del meu avi Sebastià Dorca; que just acabava de conèixer. El meu avi va ser un virtuós del piano conegut a la ciutat de Girona per ser l’organista de la Catedral durant un llarg període.

1968 |bio03

Aquesta fotografia és la que representa més bé la relació que hem tingut el meu pare i jo. Quina pena que sempre hagim anat en sentits oposats.

1967 |bio02

El meu pare es diu Joan i sempre intentava que jo em sentís bé al seu costat. Reconec aquest jardí; és el de la casa de Salt.

1966 |bio01

Vaig nèixer a les 12:00 del migdia del 18 d’Abril a la Clínica de la ciutat de Girona a Catalunya. La meva mare va decidir posar-me Robert Mademont Dorca i no em va batejar fins al cap d’una setmana a l’esglèsia del Mercadal de la mateixa Ciutat. En aquesta fotografia, per tant, tinc tant sols 7 dies i és presa a Girona. Estic envoltat de cotó i agafat per la meva meravellosa mare. Al darrera hi ha el meu avi Josep, en “Pepet”.